Es recuien en un forn continu coberts d'alpaca o acer inoxidable inacabats. En lloc de gas de dissociació NH3, usat fins aleshores, es va substituir amb una mescla de gasos de N2 + H2. Així es va poder reduir el percentatge d’hidrogen per sota del límit d'ignició, sense que apareguéssin alteracions en la qualitat de superfície del material recuit.
La mescla de Formigàs representa un substitutiu econòmic del gas de dissolució NH3. Gràcies a que el gas que es va subministrar no era combustible, també fou possible eliminar les proteccions contra incendis a l'entrada i sortida del forn.